12 de Junio: Dia Mundial contra el trabajo infantil

Tema de 2016: Eliminar el trabajo infantil en las cadenas de producción ¡Es cosa de todos!

Un gran número de niños hacen trabajos domésticos, remunerados o no, en los hogares de terceras personas. Sus vidas transcurren ocultas a la mirada de la sociedad y lo habitual es que se encuentren aislados y alejados de sus familias. Por ello, estos menores son particularmente vulnerables a la explotación y las historias de abuso son muy frecuentes.

Este año, el Día mundial contra el trabajo infantil está dedicado al trabajo infantil en las cadenas de producción. Con 168 millones de niños que todavía son víctimas del trabajo infantil, todas las cadenas de suministro, de la agricultura a la manufactura, de los servicios a la construcción, corren el riesgo de que el trabajo infantil esté presente.

A fin de apoyar a las empresas en sus acciones para eliminar el trabajo infantil en sus cadenas de producción, la OIT y la Organización Internacional de Empleadores (OIE) crearon conjuntamente una herramienta de orientación sobre trabajo infantil, dirigida a las empresas que desean fortalecer sus conocimientos y capacidad de llevar a cabo sus negocios respetando las normas internacionales del trabajo relativas al trabajo infantil.

Un evento de alto nivel para celebrar el Día mundial tendrá lugar el 8 de junio 2016 en la sala del Consejo de los Derechos Humanos del Palais des Nations de 13:30 p.m. a 15:00 p.m. Este evento se llevará a cabo durante la 105ª reunión de la Conferencia Internacional del Trabajo.

Tots tenim una història a explicar

Font: Àmbit Maria Corral

«Tots tenim una història per a explicar», ens deia l’altre dia un periodista prou reconegut a un grup de persones que xerràvem amb ell informalment, tot compartint una tarda que va resultar una experiència molt enriquidora per a tots.

Aquesta afirmació: «tots tenim una història per a explicar» em va fer pensar, primer, que no era cert, que no tots tenim una història que tingui interès per a ningú més que per a nosaltres mateixos, perquè moltes persones considerem que la nostra vida no té interès per a ningú més que per a nosaltres que la vivim i en gaudim.

Però dies després de pensar-hi, m’he adonat que sí, que tots tenim alguna cosa a explicar, a tots ens acaben passant moltes coses cada dia, i moltes d’elles poden ser d’interès per a algú, sigui perquè porten una lliçó implícita, o perquè tots podem aprendre del que ens explica l’altre o, si més no, perquè ens entretenen.

Però potser el punt d’interès està a intentar posar-nos al lloc del qui l’explica, o sigui, de qui l’ha viscuda i, per tant, intentar entendre com s’ha sentit i què li ha aportat aquella història i, si volem anar una mica més enllà, com ho hauria viscut jo si m’hagués passat a mi, què em fa sentir quan me l’explica…

No sé si quan l’Albert ens ho deia, pensava en això, però a mi m’ha remogut. Quantes vegades escoltem el que una altra persona ens explica sense parar-nos a pensar el que ens diu, com ens ho diu, el que sent quan ho explica i quan ho va viure?

I no parlem ja de si pensem en algun moment en com ens afecta el que ens està explicant.

Potser hem de parar més atenció a les converses que tenim, dedicar temps a escoltar amb tots els sentits, a posar l’atenció en allò que l’altre ens està donant perquè forma part de la seva història, i per tant, és «terra sagrada» i ho comparteix amb nosaltres. Ens permet entrar dins seu i conèixer una part seva, ens fa un regal i com a tal l’hem de rebre.

Arran d’aquesta experiència m’he fet dues propostes: tenir històries per a explicar perquè tots ens enriquim amb les que expliquem i escoltem. I l’altra: parar tota l’atenció quan una altra persona m’explica la seva, perquè crec que són moments que cal viure en plenitud i cal agrair.