CONCEPTES IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE  SOBRE LES PERSONES REFUGIADES I MIGRANTS

Font: Cáritas

  1.  Emigrar, sortir del propi país no és una decisió fàcil i oportunista. Sovint s’hi juguen la pròpia vida per a defensar la vida dels seus fills. Uns fugen de les zones de guerra perquè corren el perill de morir sota les bombes i veuen la pau molt llunyana o impossible. D’altres no veuen que tinguin futur en camps de refugiats que creixen cada dia i es converteixen en ciutats tancades i sense perspectives. Uns tercers a causa de la pobresa econòmica persistent, sigui pel canvi climàtic, sigui per la manca de recursos.
  2. El dret dels refugiats a ser acollits i protegits és un dret reconegut internacionalment, que els països rics no podem ignorar o defugir, per por de perdre privilegis o de sentir-nos incomodats amb la seva presència. Es tracta d’un deure humà bàsic. Des de la perspectiva cristiana, es tracta d’un valor evangèlic fonamental, proclamat i viscut per Jesús de Natzaret que posa els estrangers i els pobres en el centre del seu missatge, com a germans que cal estimar i socórrer.
  3. Les causes. Hem de considerar com a molt importants les causes que provoquen aquesta catàstrofe humanitària. La primera causa són les guerres que tenen les seves arrels en conflictes regionals provocats per règims dictatorials i sectarismes socials o religiosos. Però no podem oblidar que des dels països rics s’han afavorit aquests conflictes amb polítiques dictades més per interessos estratègics que no pas per una voluntat d’ajuda al seu desenvolupament.
  4. Explotació dels recursos. Moltes de les regions que suporten una violència extrema tenen pous de petroli, diamants, minerals essencials, que són cobejats pels països rics, els quals no dubten de fer aliances per tal d’assegurar-los, encara que sigui a costa del sofriment de la població i els seus territoris, tant a l’orient Mitjà com a Àfrica.
  5. El tràfic. Les situacions de violència són aprofitades per tota mena de traficants, tant de persones com d’armes i drogues. Molt especialment el comerç d’armes facilita que la violència creixi exponencialment. Armes fabricades i venudes pels mateixos països que diuen, hipòcritament, que volen la pau.
  6.  El bisbe de Roma, Francesc, ens exhorta a donar una resposta de misericòrdia envers els que “truquen a la porta” dels nostres països per demanar aixopluc davant la seva adversitat. La nostra solidaritat només pot ser incondicional. Tenim mitjans, espai i recursos per acollir-los dignament, per un temps o definitivament, per tal que formin part de les nostres comunitats. La seva aportació pot ser d’una gran riquesa i una oportunitat de creixement per a ells i per a nosaltres.
  7. El bon samarità. Ens trobem davant d’un flux molt gran de refugiats, que vénen massivament fugint dramàticament de zones en conflicte i de camps de refugiats sense futur. Són d’alguna manera els que l’evangeli descriu com els malferits que queden abandonats al marge del camí i que són oblidats pels que es tenen per bons i poderosos. Cal que aprenguem del samarità que baixa del cavall i atén, dóna refugi sense excuses i paga les despeses que això comporta.
  8. Acollir vol dir no solament atendre les seves necessitats bàsiques, sinó també atendre tots els altres aspectes humans. De relació amb els veïns, de formació, de recerca de treball, d’incorporació a la comunitat del barri o del poble, de resposta i creixement espiritual, tant a través de les entitats socials, com del nostre acompanyament personal.
  9. L’acolliment, quan s’assegura per part de l’administració de l’Estat, només és per un temps determinat. Després es fa urgent que les entitats i les persones solidàries donin continuïtat a aquesta primera acollida. Càritas, entitats socials, associacions de veïns, comunitats parroquials s’han de comprometre en l’acompanyament d’aquestes famílies que ja no tenen altres recursos i ajuts.
  10. Hi ha una bona sensibilitat i una gran generositat per part de molta gent que se sent interpel·lada per aquest èxode injust. Però també hem de reconèixer que subsisteixen actituds xenòfobes i prejudicis, desconeixement i rebuig. Per això cal que eduquem pedagògicament els valors de la tolerància, el coneixement de l’altre, la relació de respecte, l’acompanyament desinteressat. Tots, des de les responsabilitats socials, religioses i polítiques, ens hem de posar d’acord per afavorir una convivència inclusiva i constructiva, basada en l’amistat i la fraternitat.

 

Document inclòs en el 1r Dossier sobre els Refugiats. Gener 2016

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s