La necessitat d’estar connectat

Font: Àmbit Maria Corral

Per Sofia Gallego Psicòloga i pedagoga foto1

Barcelona, gener 2016

Foto: Creative Commons

És una imatge força habitual veure en els diferents tipus de transports públics a persones molt pendents dels seus mòbils, gairebé sense distinció d’edat. Aquestes persones semblen no voler o poder atendre cap estímul que no procedeixi de la petita pantalla il·luminada ja siguin per jocs, per consultar el WhatsApp o seguir les incidències socials de les anomenades xarxes socials: Facebook o Twitter.

També és freqüent la imatge que es produeix en els bars i restaurants, quan les persones posen al seu costat, en un lloc ben visible, el seu aparell. Sembla que es vulgui posar de manifest la importància de cadascú. Sense la seva concurrència el món es pot aturar. Ja hi pot haver una conversa agradable, important o intranscendent que el timbre del mòbil l’atura de manera immediata, es prioritza més la trucada que la persona que es té al costat. Molt sovint la persona que rep la trucada, per tal de guardar la privacitat de la conversa, deixa sola a aquella amb la qual pocs segons abans mantenien una animada conversa. No obstant això hi pot haver moments en què la urgència d’una trucada s’ha d’imposar de manera contundent, ja sigui per motius laborals o personals. Sigue leyendo

«Emigrants i refugiats ens interpel•len. La resposta de l’Evangeli de la misericòrdia»

Font: Revista Horeb núm. 331

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA JORNADA MUNDIAL DE L’EMIGRANT I EL REFUGIAT

17 de gener de 2016

«Emigrants i refugiats ens interpel·len. La resposta de l’Evangeli de la misericòrdia»

Benvolguts germans i germanes,

A la butlla de convocació al Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia vaig recordar que «hi ha moments en què, d’una manera molt més intensa, estem cridats a fixar la mirada en la misericòrdia per a poder ser també nosaltres mateixos signe eficaç de la manera d’obrar del Pare» (Misericordiæ vultus, 3). En efecte, l’amor de Déu tendeix a aconseguir-nos tots i cadascú, transformant aquells qui acullin l’abraçada del Pare entre altres braços que s’obren i s’estrenyen perquè qui sigui sàpiga que és estimat com a fill i se senti «a casa» en l’única família humana. D’aquesta manera, la cura paternal de Déu és sol·lícita envers tots, com ho fa el pastor amb el seu ramat, i és particularment sensible a les necessitats de l’ovella ferida, cansada o malalta. Jesucrist ens va parlar així del Pare, per a dir-nos que ell s’inclina sobre l’home llagat per la misèria física o moral i, com més s’agreugen les seves condicions, més es manifesta l’eficàcia de la misericòrdia divina.

En la nostra època, els fluxos migratoris augmenten continuadament a totes les àrees del planeta: refugiats i persones que escapen de la seva pàtria interpel·len cadascun de nosaltres i les col·lectivitats,desafiant la manera tradicional de viure i, a vegades, trastornant l’horitzó cultural i social amb el qual es confronten. Cada vegada més sovint, les víctimes de la violència i de la pobresa, abandonant les seves terres d’origen, sofreixen l’ultratge dels traficants de persones humanes en el viatge cap al somni d’un futur millor. Si després sobreviuen als abusos i a les adversitats, han d’enfrontar-se a realitats on es coven sospites i temors. A més, no és estrany que es trobin amb manca de normes clares i que es puguin posar en pràctica, que regulin l’acollença i prevegin vies d’integració a curt o llarg termini, amb atenció als drets i als deures de tots. Més que en temps passats, avui l’Evangeli de la misericòrdia interpel·la les consciències, impedeix que s’habituïn al sofriment de l’altre i indica camins de resposta que es fonguin en les virtuts teologals de la fe, de l’esperança i de la caritat, desplegant-se en les obres de misericòrdia espirituals i corporals. Sigue leyendo