¿QUÉ OPINAN LOS NIÑOS SOBRE LA CRISIS DE REFUGIADOS?

Via: Save the Children

Las cifras, las negociaciones, los tratados y los titulares en las noticias se han sucedido sin parar en los últimos años para hablar de la crisis de refugiados. Pero nos preguntábamos qué le estaba llegando a los niños y niñas de esta crisis humanitaria y qué opinaban sobre la situación en la que se ven millones de personas, muchas de ellas niños y jóvenes. Así que se lo preguntamos.

Reunimos a un grupo de niños y niñas españoles para contarles la historia de vida de un niño refugiado. Les enseñamos fotos de Mohamed y de su familia, una de las miles  que han tenido que huir del conflicto en Siria. Vieron fotos de Siria, imágenes de la destrucción de un país tras 5 años de guerra. La historia del peligroso viaje en el mar. Fotos de la vida en un campo de refugiados. Fotos de niños que, a pesar de todo, siguen sonriendo.

Todo lo que les mostramos les impresionó, y a través de sus opiniones hablaron de los problemas de alimentación de estos niños y niñas, de la falta de espacios para jugar, de las dificultades para asearse, de la imposibilidad de ir al colegio. Vieron claras las dificultades e injusticias que viven estos niños y niñas y se preguntaban por qué no se hace algo para evitarlo.

Sin título-1.jpg

Manos Unidas, lucha contra la pobreza

La campaña de este año de Manos Unidas es una muy buena manera de poder dar a conocer algunas de las situaciones más complejas que sufren muchos niños y niñas, así como adultos. La campaña está focalizada en la erradicación del hambre y la sensibilización de la necesidad de una línea de acción entre estados para poder facilitar la cooperación. Por otra parte, el proyecto de este año consiste en la ampliación de una escuela de secundaria en Madagascar, que en el año 2004 ya contaba con 600 alumnos y que con la ampliación prevista podrá acoger a 150 más.

A continuación os dejamos con un vídeo realizado por Manos Unidas en el que se hace balance de los Objetivos del Milenio, que tienen como objetivo erradicar la pobreza y promover un cambio no solo económico, sino actitudinal en la sociedad contemporánea.

Informe: Guerras de frontera. Los fabricantes y vendedores de armas que se benefician de la tragedia de los refugiados en Europa

Fuente: Centre Delàs

Autor: Mark Akkerman

Guerras de frontera. Los fabricantes y vendedores de armas que se benefician de la tragedia de los refugiados en Europa. 

Este nuevo informe, publicado por el Transnational Institute, Stop Wapenhandel y el Centro Delàs de Estudios por la Paz, revela como los fabricantes y vendedores de armas europeos se benefician con la tragedia de los refugiados. El informe muestra como tanto el mercado de la seguridad fronteriza como el negocio de las armas, en particular las ventas a Oriente Medio y al Norte de África, de donde proceden la mayoría de los refugiados que huyen, están en pleno auge. El estudio analiza la respuesta normativa europea a los refugiados que ha dado lugar a un gran aumento del presupuesto que beneficia a la industria de seguridad fronteriza, dominada por grandes empresas de armas. Asimismo, el informe apunta a una creciente confluencia de intereses entre los líderes políticos europeos que buscan militarizar las fronteras, la industria de las armas y de la seguridad.

Resumen ejecutivo en catalán y castellano.

12 de Junio: Dia Mundial contra el trabajo infantil

Tema de 2016: Eliminar el trabajo infantil en las cadenas de producción ¡Es cosa de todos!

Un gran número de niños hacen trabajos domésticos, remunerados o no, en los hogares de terceras personas. Sus vidas transcurren ocultas a la mirada de la sociedad y lo habitual es que se encuentren aislados y alejados de sus familias. Por ello, estos menores son particularmente vulnerables a la explotación y las historias de abuso son muy frecuentes.

Este año, el Día mundial contra el trabajo infantil está dedicado al trabajo infantil en las cadenas de producción. Con 168 millones de niños que todavía son víctimas del trabajo infantil, todas las cadenas de suministro, de la agricultura a la manufactura, de los servicios a la construcción, corren el riesgo de que el trabajo infantil esté presente.

A fin de apoyar a las empresas en sus acciones para eliminar el trabajo infantil en sus cadenas de producción, la OIT y la Organización Internacional de Empleadores (OIE) crearon conjuntamente una herramienta de orientación sobre trabajo infantil, dirigida a las empresas que desean fortalecer sus conocimientos y capacidad de llevar a cabo sus negocios respetando las normas internacionales del trabajo relativas al trabajo infantil.

Un evento de alto nivel para celebrar el Día mundial tendrá lugar el 8 de junio 2016 en la sala del Consejo de los Derechos Humanos del Palais des Nations de 13:30 p.m. a 15:00 p.m. Este evento se llevará a cabo durante la 105ª reunión de la Conferencia Internacional del Trabajo.

Tots tenim una història a explicar

Font: Àmbit Maria Corral

«Tots tenim una història per a explicar», ens deia l’altre dia un periodista prou reconegut a un grup de persones que xerràvem amb ell informalment, tot compartint una tarda que va resultar una experiència molt enriquidora per a tots.

Aquesta afirmació: «tots tenim una història per a explicar» em va fer pensar, primer, que no era cert, que no tots tenim una història que tingui interès per a ningú més que per a nosaltres mateixos, perquè moltes persones considerem que la nostra vida no té interès per a ningú més que per a nosaltres que la vivim i en gaudim.

Però dies després de pensar-hi, m’he adonat que sí, que tots tenim alguna cosa a explicar, a tots ens acaben passant moltes coses cada dia, i moltes d’elles poden ser d’interès per a algú, sigui perquè porten una lliçó implícita, o perquè tots podem aprendre del que ens explica l’altre o, si més no, perquè ens entretenen.

Però potser el punt d’interès està a intentar posar-nos al lloc del qui l’explica, o sigui, de qui l’ha viscuda i, per tant, intentar entendre com s’ha sentit i què li ha aportat aquella història i, si volem anar una mica més enllà, com ho hauria viscut jo si m’hagués passat a mi, què em fa sentir quan me l’explica…

No sé si quan l’Albert ens ho deia, pensava en això, però a mi m’ha remogut. Quantes vegades escoltem el que una altra persona ens explica sense parar-nos a pensar el que ens diu, com ens ho diu, el que sent quan ho explica i quan ho va viure?

I no parlem ja de si pensem en algun moment en com ens afecta el que ens està explicant.

Potser hem de parar més atenció a les converses que tenim, dedicar temps a escoltar amb tots els sentits, a posar l’atenció en allò que l’altre ens està donant perquè forma part de la seva història, i per tant, és «terra sagrada» i ho comparteix amb nosaltres. Ens permet entrar dins seu i conèixer una part seva, ens fa un regal i com a tal l’hem de rebre.

Arran d’aquesta experiència m’he fet dues propostes: tenir històries per a explicar perquè tots ens enriquim amb les que expliquem i escoltem. I l’altra: parar tota l’atenció quan una altra persona m’explica la seva, perquè crec que són moments que cal viure en plenitud i cal agrair.

El grito de los migrantes y refugiados nos pide respuestas valientes

Las migraciones son algo consustancial a la condición humana, una fuerza y un motor de progreso para la humanidad. Nuestra sociedad, como todas las modernas, está abocada a ser –ya lo es- una sociedad receptora y emisora de personas en busca de un futuro mejor.

¿Qué hacer para pasar de personas que arriesgan y leyes que desprotegen, a leyes que arriesgan para proteger a las personas? Sí, con este título encabeza un artículo Juan Soutullo en “enfoque” de la Revista Crítica.

Necesitamos lucidez para discernir lo esencial –en lo que ser inflexibles- y flexibilidad para lo no esencial.

La diversidad cuestiona los hábitos sociales y los principios comunes que históricamente han construido nuestra identidad, políticas y prácticas de un país. El reto es identificar y construir sobre valores compartidos en diferentes culturas, que los hay.

Ayudemos a los que llegan, protejamos a quienes cruzan fronteras (algo que hemos inventado nosotros mismos), y demos oportunidades para poder vivir dignamente, y para poder trabajar, que es lo que más dignifica al ser humano. Aprobemos leyes que hagan la vida más fácil, y no se conviertan en una carrera de obstáculos que sólo superarán quien tenga una mayor resistencia y capacidad de sufrimiento personal.

Como ciudadanos/as, tenemos el compromiso y el deber de exigir a nuestros gobernantes políticas que incluyan, y no excluyentes; programas y normativas de prevención, y no de centros de reclusión y acciones represivas y sancionadoras, a sabiendas que un gobierno nunca debe saltarse la ley internacional.

Si hablamos de un mundo global, parte de la solución al fenómeno migratorio está en la raíz de los problemas de los países más empobrecidos y explotados. Si existe un cambio de mentalidad y se trabaja por el bienestar global, todo ello tendrá una repercusión positiva en nuestras sociedades.

Para el Papa Francisco “defender” es “tomar partido por los más débiles” (DA) “… trabajar por un mundo mejor exige la ayuda recíproca entre los países, con disponibilidad y confianza, sin levantar barreras infranqueables”  (JM).

CONCEPTES IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE  SOBRE LES PERSONES REFUGIADES I MIGRANTS

Font: Cáritas

  1.  Emigrar, sortir del propi país no és una decisió fàcil i oportunista. Sovint s’hi juguen la pròpia vida per a defensar la vida dels seus fills. Uns fugen de les zones de guerra perquè corren el perill de morir sota les bombes i veuen la pau molt llunyana o impossible. D’altres no veuen que tinguin futur en camps de refugiats que creixen cada dia i es converteixen en ciutats tancades i sense perspectives. Uns tercers a causa de la pobresa econòmica persistent, sigui pel canvi climàtic, sigui per la manca de recursos.
  2. El dret dels refugiats a ser acollits i protegits és un dret reconegut internacionalment, que els països rics no podem ignorar o defugir, per por de perdre privilegis o de sentir-nos incomodats amb la seva presència. Es tracta d’un deure humà bàsic. Des de la perspectiva cristiana, es tracta d’un valor evangèlic fonamental, proclamat i viscut per Jesús de Natzaret que posa els estrangers i els pobres en el centre del seu missatge, com a germans que cal estimar i socórrer.
  3. Les causes. Hem de considerar com a molt importants les causes que provoquen aquesta catàstrofe humanitària. La primera causa són les guerres que tenen les seves arrels en conflictes regionals provocats per règims dictatorials i sectarismes socials o religiosos. Però no podem oblidar que des dels països rics s’han afavorit aquests conflictes amb polítiques dictades més per interessos estratègics que no pas per una voluntat d’ajuda al seu desenvolupament.
  4. Explotació dels recursos. Moltes de les regions que suporten una violència extrema tenen pous de petroli, diamants, minerals essencials, que són cobejats pels països rics, els quals no dubten de fer aliances per tal d’assegurar-los, encara que sigui a costa del sofriment de la població i els seus territoris, tant a l’orient Mitjà com a Àfrica.
  5. El tràfic. Les situacions de violència són aprofitades per tota mena de traficants, tant de persones com d’armes i drogues. Molt especialment el comerç d’armes facilita que la violència creixi exponencialment. Armes fabricades i venudes pels mateixos països que diuen, hipòcritament, que volen la pau.
  6.  El bisbe de Roma, Francesc, ens exhorta a donar una resposta de misericòrdia envers els que “truquen a la porta” dels nostres països per demanar aixopluc davant la seva adversitat. La nostra solidaritat només pot ser incondicional. Tenim mitjans, espai i recursos per acollir-los dignament, per un temps o definitivament, per tal que formin part de les nostres comunitats. La seva aportació pot ser d’una gran riquesa i una oportunitat de creixement per a ells i per a nosaltres.
  7. El bon samarità. Ens trobem davant d’un flux molt gran de refugiats, que vénen massivament fugint dramàticament de zones en conflicte i de camps de refugiats sense futur. Són d’alguna manera els que l’evangeli descriu com els malferits que queden abandonats al marge del camí i que són oblidats pels que es tenen per bons i poderosos. Cal que aprenguem del samarità que baixa del cavall i atén, dóna refugi sense excuses i paga les despeses que això comporta.
  8. Acollir vol dir no solament atendre les seves necessitats bàsiques, sinó també atendre tots els altres aspectes humans. De relació amb els veïns, de formació, de recerca de treball, d’incorporació a la comunitat del barri o del poble, de resposta i creixement espiritual, tant a través de les entitats socials, com del nostre acompanyament personal.
  9. L’acolliment, quan s’assegura per part de l’administració de l’Estat, només és per un temps determinat. Després es fa urgent que les entitats i les persones solidàries donin continuïtat a aquesta primera acollida. Càritas, entitats socials, associacions de veïns, comunitats parroquials s’han de comprometre en l’acompanyament d’aquestes famílies que ja no tenen altres recursos i ajuts.
  10. Hi ha una bona sensibilitat i una gran generositat per part de molta gent que se sent interpel·lada per aquest èxode injust. Però també hem de reconèixer que subsisteixen actituds xenòfobes i prejudicis, desconeixement i rebuig. Per això cal que eduquem pedagògicament els valors de la tolerància, el coneixement de l’altre, la relació de respecte, l’acompanyament desinteressat. Tots, des de les responsabilitats socials, religioses i polítiques, ens hem de posar d’acord per afavorir una convivència inclusiva i constructiva, basada en l’amistat i la fraternitat.

 

Document inclòs en el 1r Dossier sobre els Refugiats. Gener 2016